|
Em sembla una
campanya molt
positiva. Hem d’eradicar la imatge d’una
Catalunya amb bosses volant soles al voltant de les nostres carreteres,
platges, prats, terrats, carrers… de bosses, les necessàries!!!
Jo miro d'agafar-la només quan és estrictament necessari
i rebutjar-la com a un embolcall del producte.
Fem-ho sempre a la farmàcia, al forn, al videoclub i a les
llibreries!! |
La
proposta es del tot pertinent, ates el context de crisi. La campanya
té un valor afegit de sensiblització i de
compromís possible a l'abast
de tothom, es per això que va mes enllà de la
contribució a la reducció
de residus de plàstic, essencial tanmateix.
Les reduïdes
vegades que vaig a comprar, redueixo tant com puc les bosses, bosses
que reutilitzo sempre. En la compra del pa utilitzo coixinera.
Endavant! |
En
una societat com la nostra, on el consum compulsiu, l'individualisme o
la idea de profit immediat estan a l'ordre del dia, iniciatives com
aquesta poden arribar a semblar absurdes. En aquest punt, només
cal aturar-se a pensar un segon en l'enorme estalvi energètic
que pot arribar a suposar l'ús d'una simple bossa de
plàstic menys en la nostra rutina diaria. Un mínim
esforç que suposa un enorme benefici.
Iniciatives com aquesta ens obren els ulls. Valen la pena. Enhorabona! |
Qualsevol
proposta que tingui com a iniciativa la preservació del medi
ambient sempre és positiva, i més si aquesta no suposa
cap maldecap
important pel dia a dia de les persones. Les bosses de plàstic i
els
envasos en general són una de les principals càries del
nostre sistema
de consum. Ens hem acostumat a que tot el que comprem vingui acompanyat
per un embolcall o una bossa de plàstic, perquè és
pràctic i fàcil de
transportar. Per part de cadascun de nosaltres podem començar a
acostumar-nos a intentar evitar l'ús d'aquestes bosses, si
més no les
que ens donen als començos per portar la compra fins a casa i
que
lliurement podem decidir agafar o no. És
qüestió de costum, no per
això viurem pitjor.
Recordo una cosa que la meva mare em va
acostumar a fer quan era petit: per embolicar l'entrepà de
l'esmorzar
per l'escola, en comptes de fer servir paper de plata o una bossa
per
cada dia, reciclàvem les bosses, és a dir que en
teníem una que
l'anàvem reutilitzant cada dia per posar-hi l'entrepà
fins que la bossa
es feia malbé.
Des que he sentit a parlar d'aquesta
iniciativa he procurat agafar el mínim de bosses a l'hora d'anar
a
comprar i la veritat és que els comerciants solen agrair el fet
que els
rebutgis la bossa, sense que per això hagi ferit la sensibilitat
de
ningú... És només qüestió de provar-ho
o platejar-s'ho com a repte:
intentar anar de compres i arribar a casa sense cap bossa de
plàstic.
En general és més fàcil del que sembla. |
|
|
|